1 de maig de 2020- L’Ajuntament d’Almatret i la Diputació de Lleida han editat el llibre ‘La Guerra Civil a Almatret, cruïlla entre els fronts de l’Ebre i el Segre (1936-1939)’, obra d’Andreu Caralt, periodista, investigador de la Guerra Civil i corresponsable de l’empresa de turisme de memòria històrica, Terra Enllà.
L’any 2017, l’Ajuntament d’Almatret va encarregar a l’autor la redacció d’un estudi per conèixer la història del municipi durant els anys de conflicte (1936-1939). El principal objectiu era recuperar el patrimoni històric més rellevant vinculat a aquest període amb l’objectiu de garantir la seva preservació i difondre’l com a nou actiu del municipi.
L’estudi es va nodrir, entre d’altres, de la memòria oral de diversos supervivents d’Almatret, la col·laboració veïnal, investigació en arxius d’arreu de l’Estat, nombrosa bibliografia, treball d’hemeroteca, recerca de dietaris i col·leccions fotogràfiques. Un cop redactat el document, al llarg de 2018 el consistori va adequar el principal espai històric del municipi, la posició defensiva republicana del Cingle de la Pena, mitjançant senyalització orientativa i explicativa. A l’octubre d’aquell any es va recordar en un acte les víctimes de la Guerra Civil al municipi. Finalment, durant el 2019, es va treballar conjuntament amb la Diputació de Lleida i la Comunitat de Municipis del Segrià Sec en l’edició en forma de llibre de l’estudi, que ara es publica. De manera paral·lela, Terra Enllà ha programat un calendari regular de rutes guiades als espais de memòria històrica del municipi.
El volum, de 200 pàgines, compta amb pròlegs del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i l’alcalde d’Almatret en l’anterior mandat, David Romaní. El llibre s’estructura en divuit capítols, que aborden els fets de la Guerra Civil des del cop d’estat de 18 de juliol de 1936 fins als primers mesos del municipi sota domini franquista, el 1939. La imatge de portada és del veí d’Almatret, combatent de la lleva del Biberó-41, Miquel Mur Aran, mort en combat durant la batalla de l’Ebre.
L’estudi revela el rol destacat d’Almatret en l’abordatge de la Guerra Civil al Segrià. En el primer any de guerra, s’hi va construir una imponent posició defensiva de la línia fortificada del Cinca, promoguda per les autoritats catalanes, al Cingle de la Pena. A partir de l’abril de 1938, el municipi va formar part del front republicà de l’Ebre, i es va situar a la rereguarda immediata de la línia del front del Segre. Fou cruïlla entre un i altre, una condició singular i única. A partir de llavors, va rebre un increment sobtat de tropes i fou escenari d’una de les accions ofensives de la batalla de l’Ebre amb participació de molts soldats catalans, de manera singular de combatents de la lleva del Biberó-41. Els combats van causar moltes baixes; alguns d’ells romanen en fosses comunes obertes al costat de punts d’atenció sanitària al terme. Almatret va patir aquell any la seva pitjor tragèdia del segle XX, el bombardeig aeri franquista del 12 d’octubre de 1938.
En l’esfera civil, el municipi va viure bona part de la seqüència d’esdeveniments extraordinaris derivats de la guerra, com l’esclat de la revolució social, l’allistament de veïns que van marxar al front de forma voluntària o forçada, les creixents privacions i, en la fase final, la conquesta franquista del poble i l’inici d’una dura postguerra en dictadura.
El preu de compra és de 14 euros més les despeses d’enviament
, si és el cas. Es poden fer comandes mitjançant el telèfon de Terra Enllà (636.67.99.69) o el correu electrònic: terraenlla.guiatges@gmail.com.
Contacte de l’autor, Andreu Caralt: 658.01.85.21.